Zones blaves
La Revista Cambrils ha publicat un article molt interessant on explica les incidències que s’han produït durant l’inici de les tasques de pintura a les denominades zones blaves.
No posem en dubte que Cambrils es un lloc complicat per a la mobilitat, sobretot a l’estiu quan arriben a la nostra ciutat milers de vehicles, que fan casi impossible trobar un lloc per aparcar durant el dia. Durant la campanya electoral va quedar constància del problema i cada partit va proposar les seves idees als seus respectius programes. El cas es que les eleccions les va guanyar el PSC que, formant el tripartit amb ERC i ICV-Els Verds, es el que te la responsabilitat de governar el municipi durant aquest mandat.
Dit això, si caldria entrar en dos qüestions importants: és realment la implantació de les zones blaves una solució efectiva al problema de la mobilitat? S’ha tractat el tema com calia?
Les zones blaves van sorgir per la necessitat de crear rotació de places de pàrking en llocs on l’aparcament era molt complicat, especialment a les grans ciutats. Amb el temps la pràctica de pintar de blau zones mes o menys extenses s’ha imposat fins i tot als pobles més petits. Realment es complicat valorar els criteris per convertir una zona d’aparcament gratuïta en zona de pagament, raó per la qual considerem que la zona blava deuria aplicar-se en forma restrictiva i mai amb finalitat recaptatòria, sempre atenent en primer lloc a les necessitats del veïns. Caldria entrar en les diferents parts afectades per la mesura, però a priori sembla que els més perjudicats són els habitants de l’Eixample-platja i Port. La nova distribució de les zones d’aparcament tarifat pràcticament elimina la possibilitat d’aparcar gratuïtament durant el dia als veïns, que no tenen la culpa de viure on viuen des de fa anys i que son els primers que pateixen les conseqüències de la massificació estival (tràfic infernal, soroll a les nits, etc...). S’ha de prendre en consideració que la normativa en matèria de construcció de pàrkings no es podia aplicar per que no existia, i que en els últims temps comprar una plaça de pàrking era (i es) comparativament més car que comprar un pis. Així que ara ens trobem amb que tot el pes i el cost de les mesures per facilitar la mobilitat a Cambrils recaurà sobre els ciutadans. Volem recordar que en una reunió al mes de març es va demanar a l’Ajuntament per part de les Associacions de Veïns una solució alternativa a la destrucció de més de 400 zones d’aparcament. Veient els comentaris de la regidora Forcadell queda clar que, al menys per als veïns de l’Eixample-platja, la solució serà deixar aparcats els seus cotxes en un descampat a Vinyols.
Es un agravi comparatiu que sigui el cambrilenc el que tingui que patir durant tot l’estiu el fet de no poder aparcar el seu vehicle a una distància raonable de casa seva. Els aparcaments alternatius no són una solució per els veïns, sinó que, en tot cas, haurien de ser-ho per turistes i visitants. Al nostre programa electoral proposàvem regular les zones blaves introduint un sistema d’exenció de pagament per als residents, tal i com es fa en altres llocs. També defensàvem la creació d’un aparcament dissuasori, solució molt més justa amb la ciutadania.
Veiem la ampliació de la zona blava com una acció desproporcionada i sense una justificació real, i que ve a ratificar la nefasta actuació en matèria de mobilitat de l’actual equip de govern, hereu sens dubte del que vàrem patir durant el mandat anterior, i la mancança d’idees per afrontar els problemes. Considerem que la política del tripartit de eliminació sistemàtica de places d’aparcament, conseqüència de la creació de zones per als vianants, instal·lació massiva de pilons i expansió de les zones blaves, mereix un ampli estudi tècnic i social i de mesures per minimitzar el seu impacte sobre els veïns, cosa que no es contempla, i que l'equip de govern només fa que empitjorar el panorama, no suposant aquestes accions en cap cas una solució. I tot, com els cambrilencs veiem cada dia, acompanyat d’una activitat sancionadora mai vista.
Clar que un altre problema és la manera en que es fan les coses.
El mapa amb la nova distribució de les zones blaves havia estat lliurat a la oposició fa algunes setmanes. Podem confirmar que la regidora va anunciar la ampliació en comissió informativa i que el nostre grup es va posicionar en contra, i va decidir esperar una nova proposició. El grup popular trobava, com ja hem dit, que era un increment desmesurat i no justificat i estàvem esperant la proposició oficial per discutir el tema amb l’equip de govern. La sorpresa va ser majúscula quan ens vàrem assabentar de que ja s’estaven pintant les zones fins i tot abans de ser aprovades al Plenari. Es una nova mostra del caràcter obert i dialogant d’aquest tripartit, que ja ens té molt acostumats a aquestes accions. Que les zones s’activarien ja ens ho temíem després d’haver comprovat que la documentació de la nova empresa municipal Aparcam incorporava com a despesa les tasques de pintura. La absoluta prepotència també. L’equip de govern ha de governar, ho sabem, però també ha d’escoltar a la oposició i tindre en compte els suggeriments que aquesta pugui fer, sobre tot per respecte als votants que no van confiar en el tripartit a les darreres eleccions.
Això ens porta al tema de les formes. Hem pogut comprovar que moltes entitats no tenien constància de la implantació d’aquestes noves zones. També ens han sorprès les declaracions del Sr. Benaiges dient que "si els veïns no volen zones blaves no tinc cap problema en no posar-les", sobretot perquè les tasques de pintura continuen, cosa que ja ens indica el que passarà. Una vegada més el tripartit es perd en les formes.
El grup popular a l’Ajuntament de Cambrils, amb plena responsabilitat i en l’exercici de les seves tasques d’oposició demanarà formalment la suspensió de les noves zones blaves i la informació sobre els criteris que s’han aplicat per a la seva delimitació. En tot cas podem avançar que no estem d’acord en convertir Cambrils en un pàrking a l’aire lliure; tampoc ho estem en carregar als ciutadans amb més impostos, arbitris ni taxes. En tot cas hem de recordar que qui té la última paraula es l’equip de govern, i en ell ha de recaure la responsabilitat per les mesures que pugui adoptar el Consistori.
Comentarios sobre este artículo de opinión:
Otros artículos de opinión:
HISTORIAL:
|
