Qüestió d'accent
 (en castellano)
En els últims temps el Parlament de Catalunya ha entrat en una espiral de despropòsits que sembla no tenir fi. La ja oblidada "per imperatiu estatutari" crisi del 3% ha donat pas, enmig d'una de les crisis econòmiques més serioses -i reals- que ha travessat el nostre país, a la "crisi de l'accent". Malament anem quan el tema central de la discussió política és si el President de Catalunya parla amb l'accent correcte el català (el que ens fa preguntar... quin és l'accent català correcte?).
L'assumpte va arrencar amb unes declaracions del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, qüestionant el nivell lingüístic del Sr. Montilla. Semblava que la cosa es quedaria en res, però en les hores següents, i en un ple del Parlament, s'ha deslligat una batussa verbal entre socialistes i convergents, que s'han dit coses com "xenòfob de merda". EL Sr. Benach va estar a punt de suspendre la sessió davant el caire que prenien els esdeveniments.
Resulta lamentable que aquests incidents es produeixin en el context d'una institució democràtica, però ho és encara més la imatge que alguns polítics transmeten a l'opinió pública. Veient la sessió d'avui semblaria que a Catalunya no hi ha més problemes que el de l'idioma, i bé saben els ciutadans que no és així. Les mesures estètiques que ha llançat la Generalitat per a "combatre la desacceleració" (crisi és una paraula tabú) difícilment tindran un impacte real en l'economia. Els alts càrrecs, més que congelar-se el sou, haurien de reduir-se. Per a contenir la despesa, gens millor que oblidar-se d'informes pintorescs, assessories incomprensibles o desaparegudes, i delegacions internacionals. La sensació general és que la classe política està per altres coses, i no precisament les més importants.
La defensa del català ha de fer-se des del respecte al que representa, però mai com argument de confrontació. Resulta curiós que en el mateix dia la presidenta del PPC ha declarat que a la seva manera de veure no era necessari signar el manifest en defensa del castellà, doncs ambdues llengües conviuen harmoniosament a Catalunya. Per descomptat no cap major contrast: mentre els presumptes garants del català oficial es llencen els "trastos" al cap, és el seu presumpte agressor, el PP, qui intenta calmar els ànims.
Otros artículos de opinión:
HISTORIAL:
|
