Pressupost '09

En primer lloc ens agradaria atorgar el nostre suport personal a la regidora d'Hisenda, Anna Peláez, que ha tingut la poca fortuna de veure's immersa en l’elaboració d’aquest pressupost per a 2009, un pressupost que no és adient per a l'actual situació econòmica i que necessitarà de molts expedients de modificació, entre altres coses perquè si bé l'equip de govern ha intentat reduir algunes despeses, també és cert que ha inflat artificialment bastants partides d'ingressos. Aquests equilibris pressupostaris no acostumen a sortir bé, però si a l'equació afegim una crisi, el resultat no pot ser més que un pressupost artificial i poc útil, que difícilment podrà abordar les necessitats dels cambrilencs. A més, i com ja és tradicional, l'equip de govern extreu de l'àmbit del pressupost les partides d'inversió, encara que en l'actual situació econòmica seria aconsellable analitzar l'economia municipal des d'una perspectiva integral.

És evident que la directiva transmesa a les diferents regidories era intentar ajustar les previsions a la baixa. Malgrat els esforços en la contenció de la despesa, el pressupost per a 2009 presenta un augment del 3,86%. El motiu és clar: les despeses de personal suposen per si soles el 44% del total, i presenten un increment respecte al pressupost anterior proper al 8%, que signifiquen una factura anual propera als 20.000.000 d'euros (3.200 milions de pessetes). Des del grup popular hem denunciat reiteradament l'error que representava ampliar la plantilla municipal, sobretot tenint en compte el risc que comporta en la seva condició de despesa regular consolidada i especialment en condicions econòmiques adverses.

 La situació és preocupant, doncs a més cal considerar que diversos serveis han estat transferits a empreses externes però en cap cas ha cessat la contractació de personal i coordinadors polítics, amb el que malgrat el desviament de competències l'Ajuntament de Cambrils manté contractades a més de 500 persones. El quadre d'increments del Capítol Primer, personal, no deixa lloc a dubtes: en cinc anys s'ha incrementat la despesa de personal en un 78%. És fàcil veure perquè l'intent de contenir la despesa corrent (que pot anar des del 21% de caiguda en Desenvolupament urbà i habitatge fins al mínim  1% de Educació i polítiques activas d’ocupació) es dilueïx davant les pressió de les nòmines.

En algun cas, com en matèria de seguretat i protecció ciutadana, Cambrils presentava un dèficit històric, agreujat pels continus retards en la implantació dels Mossos d’Esquadra i la progressiva eliminació de la presència de la Guàrdia Civil; esperem que el recent desplegament en la zona contribueixi a la solució del problema, evitant propers increments de plantilla a mig termini. Deixant aquest cas fora, una altra part d’aquestes contractacions es déu sens dubte a la necessitat de d’atendre a serveis que no són responsabilitat legal dels Ajuntaments, però que aquestos han d’assolir: el cas més paradigmàtic es el de la llei de dependència, que es un exercici de cinisme ja que fomenta unes esperances en la gent i després ni tan sols li dota  d’una partida pressupostària, el que obliga al Consistori a satisfer aquestes necessitats.  Però les que ens preocupen són les demés, aquelles que fan referència a càrrecs de confiança, coordinadors  i consolidació de places.

Sobre la base de la diferència amb el pressupost anterior podem observar que el departament d'Alcaldia, malgrat reduir les seves despeses ordinàries en un 6%, incrementa les de personal en un 27%, resultant en xifres absolutes que pràcticament no reduïx cap despesa. Veiem també que la Regiduria de protecció ciutadana i mobilitat, que reduïx les seves despeses en un 10% (uns 80.000 euros), ho incrementa per mitjà de personal en més d'un 13%, amb un augment de més de 460.000 euros, resultant que en termes absoluts ho augmenta en un 9%. Similar comportament trobem en la Regiduria de Politiques socials i de salut, que malgrat rebaixar un 6% la seva despesa estructural no presenta un descens aparent al complementar-ho amb les despeses de personal.

Al nostre entendre, amb aquestos pressupostos  és el ciutadà qui surt perdent, doncs no s'aprecia cap increment en les partides destinades en forma directa a la gent, tals com subvencions, ajudes, i plans d'ocupació (la dotació de la qual es reduïx en gairebé un 14% malgrat que es preveu una escalada de l'atur).

El problema és que cada vegada és més car mantenir l'Ajuntament i la pròpia maquinària engoleix en gran part els recursos econòmics. A més, algú hauria d'explicar perquè s'incrementa en un 26% la despesa derivada de l'absentisme laboral a pesar de tenir una plantilla sobredimensionada.

Idoneïtat del pressupost

Sr. Benaiges: vostè sol dir en les seves justificacions als expedients de modificació de crèdit que el pressupost és un instrument dinàmic i que ha de modificar-se per a adequar-se a la realitat. Encara que en economia hi ha diverses postures referent a això podem entendre la seva però, una vegada dit això, cal saber que la premissa bàsica per a elaborar un pressupost és cenyir-se en la mesura del possible no solament a les dades objectives sinó també als antecedents i les causes dels resultats. La veritat és que en els últims anys l'Ajuntament ha gaudit dels beneficis d'una situació extraordinària en el que es referia a ingressos derivats del sector de la construcció. Però aquest moment ha passat i ara toca bregar amb una crisi de proporcions encara no ponderades. Tot anuncia que 2009 serà un any excepcionalment dur per a les economies domèstiques i que l'increment de l'atur colpejarà  de forma brutal a la població. En el que pertoca a la política municipal, i donada la incertesa que es genera dia a dia, la veritat és que molt ens temem que els expedients de modificació de crèdit seran la tònica dominant, el que converteix aquestos pressupostos que se'ns presenten en un exercici teòric a l'espera de ser superats i sense efecte per la realitat. Una cosa és que el pressupost sigui una eina dinàmica, però durant 2008 s'han aprovat vuit expedients, l'últim de 536.000 euros, encara que hi ha hagut altres més engruixats (de 600.000 i fins i tot tres milions d'euros). Más que dinàmics, si escau sembla que són aproximatius, doncs no solen ajustar-se a la realitat, tal com s'ha pogut veure en el quel es va aprovar per a 2008, que ha necessitat d'ulteriors ajustaments a causa de la manca de previsió o encert en la seva elaboració, extensiva fins i tot al càlcul de l'increment a aplicar sobre les ordenances, que els cambrilencs patiran en les seves butxaques durant tot l'any.

No creguin que volem  fer-los culpables de la situació econòmica; en realitat hi ha un responsable directe, que és aquell que va negar fins a l'extenuació que s'aproximés una crisi i que a dia d'avui segueix sense articular una política coherent. És més, els recentment aprovats Pressupostos Generals de l'Estat disminuïxen els recursos que es destinen a les entitats locals mentre es vincula el finançament de les mateixes al finançament autonòmic, un culebrón que té aspecte d'eternitzar-se. No obstant això si podem denunciar el fet que aquest Ajuntament ha assumit un nivell de despesa molt alta en època de bonança, i que ara genera unes obligacions que, ens agradin o no, s'han d'atendre. És més, aquesta assumpció d'obligacions no legals que va poder semblar sostenible en el seu moment s'aprecia avui d'una manera molt diferent: aquest Ajuntament ha d'endeutar-se per a pagar, el que genera uns interessos; però el més preocupant és que es pretén finançar aquests préstecs amb altres préstecs, el que representa una temeritat en termes econòmics. Això ens porta aquest any a demanar un  crèdit de 1.362.000 euros només per cobrir els interessos dels altres prèstecs. En termes absoluts, i segons reflecteix l'informe de l'interventor, l'increment del deute es xifra en un 33’86%, 10.910.253 euros.
Quan critiquem una despesa hi ha una resposta recurrent: quin servei volen que no donem, quin carrer volen que deixem sense netejar? Pura demagògia, per descomptat, doncs no es tracta d'una cosa tan simple, sinó de gestionar adequadament els recursos i destinar-los a allò que és veritablement d'utilitat per als ciutadans. És evident que cada grup polític valora en funció dels seus principis polítics quines són aquestes necessitats; no obstant això, la prudència aconsella sempre no voler anar més enllà del que es aconsellable, cosa que vostés han fet.

Des del nostre grup hem denunciat reiteradament els excessos publicitaris del tripartit cambrilenc, que no dubta a publicar tríptics o inserir publicitat per a pràcticament qualsevol activitat, fins i tot arribant a confondre en algun cas una publicació municipal amb un fullet de propaganda, tal com ha posat de manifest el Síndic de Greuges al recordar-li, Sr. Benaiges, que com Alcalde ha de garantir la presència de l'oposició en els mitjans de difusió públics municipals; de fet es limita fins i tot la dels socis de govern del PSC, pel que en el que això pertoca tenim poques esperances que rectifiqui.

Però seguim amb la despesa. Entenem que un Ajuntament com el de Cambrils té una despesa corrent elevada, però els extrems als quals ha arribat l'actual equip de govern són insostenibles. El cas és que el problema que estan generant es perpetuarà en el futur i constituirà una llosa pressupostària.

No cal, Sr. Benaiges, que ens recordi actuacions de governs passats, doncs qui té en aquest moment la responsabilitat de governar i gestionar amb eficàcia i diligència aquest Ajuntament són vostès.

Els ingressos

L'apartat d'ingressos mereix una especial atenció. Recentment aquest Ple ha aprovat les ordenances fiscals, que han suposat un increment de la pressió fiscal sobre els ciutadans bastant per sobre de l'IPC. Això justifica l'increment del 4% en l'expectativa de recaptació sobre la base de taxes. No obstant això, i segons el balanç d'execució del pressupost, altres partides d'ingressos són, com poc, optimistes, per no dir il·lusòries. En el seu moment es va  denunciar que preveure ingressos derivats de multes per un valor de 1,4 milions d'euros era un despropòsit. La desviació pressupostària en aquest àmbit supera àmpliament els 800.000 euros. El temps, com en moltes altres coses, ens ha donat la raó. Però la nostra sorpresa és que no només no es procedeix a realitzar un càlcul més ajustat a la realitat, sinó que es continua sobredimensionant les xifres.

Ens preocupa que l'equip de govern contempli cada vegada més les multes i sancions com un element de finançament pur i dur, però encara més que aquesta nova política es traslladi al carrer a través d'una asfixiant pressió policial cada vegada més perceptible pels ciutadans. Una pressió, tot sigui dit, que només es circumscriu a la persecució dels conductors i dels cotxes mal aparcats.
Altres fonts d'ingressos, segons certifica el propi interventor, es troben més enllà d'una desviació raonable. En el cas dels impostos sobre la construcció, l'equip de govern fa gala d'un optimisme increïble, així com en els derivats de la taxa de recollida d'escombraries. Potser la decisió d'impulsar l’ARE de Cambrils en contra de la voluntat d'una gran part dels ciutadans es basa en part en les expectatives d'ingressos que aquestes obres poguessin representar.

En total, l'equip de govern maquilla els ingressos en prop de cinc milions d'euros.

Per tot això votarem en contra d'aquest pressupost.

Altres artícles d'opinió: