Els hi costa tocar-se el sou

El Ple celebrat aquest 30 de setembre significava en certa manera una tornada a la normalitat democràtica, doncs després de l'accidentat ple del 4 de juliol, on els grups de l'oposició no vam tenir més opció que abandonar la Sala davant l'actitud de l'Alcalde, només s'havia celebrat un altre amb caràcter d'extraordinari. Però de nou el tarannà que exhibeix en els mitjans Robert Benaiges queda en dubte. Està molt bé demanar la col·laboració dels altres, però després cal saber acceptar-la.

L'oposició havia presentat un document (elaborat inicialment per CIU i després consensuat amb el grup popular i la PLIC) en forma de moció per a acordar reduir les desorbitades despeses del consistori cambrilenc. El document, tal com es va anunciar en roda de premsa el divendres 26, proposava, entre altres coses, la congelació dels sous dels regidors així com els dels càrrecs de confiança. També es demanava el cessament de la política de contractació de personal, per desmesurada, i altres mesures menors, com el control i racionalització de l'ús de vehicles municipals. Temps enrera no els hi costava tant tocar-se el sou.

Per descomptat, l'equip de govern va votar en contra d'aquesta moció. És un mal precedent de cara a la negociació de les Ordenances i del Pressupost, doncs la situació de crisi aconsellaria un front comú d'actuació. No obstant això, el menyspreu mostrat avui per la major part dels regidors en les seves intervencions, especialment en el monòleg amb el qual la Sra. Forcadell va castigar als pobres espectadors que seguien el Ple a través de la Televisió de Cambrils, dificultarà un acord. Sembla que la regidora va obviar la segona part de l'aforisme de D. Baltasar Gracián (“El dolent, si breu, no tan dolent”); encara que ho entenem, donats els seus esforços per realitzar una lectura interpretada com rapsoda. Morfeo no ho hagués fet millor.

A més, el grup popular presentava una moció per a sol·licitar al govern central millores en el finançament municipal, moció que tampoc ha estat admesa a tràmit plenari.

Ja deia Henri Frédéric Amiel que “El qual menysprea massa, es fa digne del seu propi menyspreu”. Avui els regidors socialistes han fet seva aquesta màxima.

Altres artícles d'opinió: