A.R.E.: A esquenes de la realitat

"A.R.E." és un acrònim per a “Àrea residencial estratègica”, una figura impulsada per la Generalitat de Catalunya i gestionada pel INCASÒL. En essència es tracta de la creació per via política de barris sencers, en els quals es dedicarà la meitat de la construcció a habitatge protegit. Per a la planificació urbanística s'han destinat uns 18 milions d'euros, en la seva major part per a finançar el plantejament i els estudis ambientals.

Una de les qüestions que més preocupen del projecte “A.R.E.” és la celeritat amb la qual s'ha plantejat la seva execució. Molts arquitectes han treballat a escarada per a tenir la documentació llesta en un termini proper als quatre mesos, escàs a tenor que afecta a cent barris i noranta mil habitatges en tota Catalunya. A més causa cert estupor que aquest assumpte sorgeixi després de mesures com el Pacte Nacional per l'Habitatge, la nova Llei del Dret a l'Habitatge i el Decret de Mesures Urgents en matèria urbanística, que ha augmentat les reserves obligatòries d'habitatge en un 10% (del 30% al 40%).

Ens trobem, doncs, davant una figura política que contarà amb una planificació precipitada, que provocarà sens dubte seriosos maldecaps en matèria d'infraestructures per als barris projectats; ja es preveu, sense anar més lluny, que l’ ACA, Agència Catalana de l'Aigua, no podrà tenir els informes a punt en el termini previst.

Encara que a priori les “A.R.E.” haurien de desenvolupar-se com consorci entre Ajuntaments i Generalitat, cap la possibilitat que aquesta última pugui imposar-les en el cas que un ajuntament decidís no assumir-les.

En el plànol polític sorgeixen severs dubtes sobre la idoneïtat d'aquest projecte, però si al temps s'analitza la realitat social d'aquest període de crisi, els dubtes es converteixen en certeses. En tota Espanya es contempla una oferta d'habitatge proper al milió d'unitats; en el cas de Cambrils, la FECAM establix el nombre en 3.000.

La situació del mercat de la construcció és molt precària des de l'esclat de la bombolla immobiliària; la morositat de les empreses constructores s'ha disparat i els bancs difícilment concedeixen hipoteques. Quin és doncs és sentit d'injectar 90.000 nous habitatges en un mercat saturat i els preus del qual cauen mes a mes?

L'única explicació plausible és que es pretén atenuar la caiguda de promotors i empreses dedicades a la construcció; no obstant això l'argument és molt feble, doncs els principals damnificats seran aquells promotors que disposin de pisos en oferta, seguits dels particulars que desitgin vendre els seus habitatges per qualsevol motiu i que veuran que el preu de les quals decreixerà ostensiblement. A aquest dada negativa cap afegir el risc de la creació de ghettos; en comptes de repartir l'habitatge de protecció oficial en tota la superfície urbana es concentra en punts concrets, afavorint la creació de zones d'exclusió social.

L'A.R.E. de Cambrils

En el cas de l'"A.R.E" projectat per a Cambrils, el primer que sorprèn és la falta de coneixement real de les necessitats urbanístiques de la ciutat. En primer lloc trobem un disseny d'edificacions contrari a la tendència històrica: baixos i set plantes, que recorden a les ciutats dormitori. Sembla que l'Alcalde al·legarà perquè es passi a sis plantes, encara que tot i així no deixarà de ser una peça fora de lloc en l'entorn en el qual se situarà.

D'altra banda, i més important, cal analitzar el desenvolupament d'altres dos polígons: Les Comesi La Bòbila. En el seu moment es va obrir una controvèrsia al prioritzar Els Menges i recali ficar la zona que quedarà afectada pel “ARE” com sòl urbanitzable no delimitat. És destacable el gir copernicà de l'actual equip de govern de Cambrils, així com sorprenent que s'abordi la creació d'un nou barri quan hi ha dos que duen anys detinguts. És més, els problemes que dificulten el desenvolupament d'aquestes zones indubtablement afectaran a la projectada en l'A.R.E.

A Cambrils no hi ha demanda per a tanta construcció, i els preus de mercat baixen a marxes forçades, el que atenua la necessitat de dotar al municipi d'habitatge protegit, ja que la contemplada en Les Comes cobriria suficientment aquesta demanda. A més, l'excés d'oferta provoca un important descens del preu i dificulta la venda del parc d'habitatge actual, agreujant si cap la precària situació del mercat immobiliari; és més, la pretesa ajuda al sector només és pa per a avui i fam per a demà, doncs les previsions de futur no són positives i la incidència d'aquesta mesura sobre l'atur no deixarà de ser un mer pegat.

Per tot això el Partit Popular és contrari al desenvolupament de l'A.R.E a Cambrils, i així ho reflectirà en les seves al·legacions. A més, donarà respatller a qualsevol tipus de manifestació veïnal que pogués produir-se.

Per a finalitzar reproduïm unes paraules de Robert Benaiges, Alcalde de Cambrils: "tot depèn de l'últim acord amb els veïns, que són els que tenen l'última paraula. L'Ajuntament estarà al costat del que diguin els veïns. Si volen, ho troben convenient i considerin que és positiu, endavant". Una vegada més, i segons vam apreciar després de les seves declaracions en la reunió informativa del dijous 11 de desembre, la seva paraula no té cap valor. Els veïns diuen clarament no, mentre l'Alcalde modifica el seu discurs i diu "podem estar equivocats o no, però ho fem perquè estem governant i considerem que ho hem de fer".

Altres artícles d'opinió: