RESPOSTA A LA MOCIÓ EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR I DE LA CONSULTA POPULAR PER A LA INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT
Des de la seva fundació, el PP s'ha definit com una formació política de centre reformista al servei dels interessos generals dels espanyols, que té a la persona com eix de la seva acció política i el progrés social com un dels seus objectius. Amb clara vocació europea i inspirat en els valors de la llibertat, la democràcia, la tolerància i l'humanisme cristià de tradició occidental, defensa la dignitat de l’ésser humà i els drets i llibertats que li són inherents; propugna la democràcia i l'Estat de Dret com a base de la convivència pluralista en llibertat; promou, dintre d'una economia de mercat, la solidaritat territorial, la modernització i la cohesió social així com la igualtat d'oportunitats i el protagonisme de la societat a través de la participació dels ciutadans en la vida política; a més, advoca per una comunitat internacional fonamentada en la pau i en l'universal respecte dels drets humans.
És per tant un partit al que li importen les persones, no els territoris.
L'any 1978 es va celebrar un referèndum que va establir les bases del nostre actual Estat democràtic i de dret. Una aclaparant majoria d'espanyols va optar per tancar les ferides que quedaven obertes després de quaranta anys de dictadura prenent el camí del perdó mutu, la generositat, la solidaritat i la cooperació entre regions. En el conjunt de l'Estat, i amb una participació del 67,11%, el 87,87 dels espanyols van votar a favor, un 7,84 ho va fer en contra i un 3,54 va emetre el seu vot en blanc. El percentatge de participació a Catalunya va ser del 67,91%, i en aquell moment un 90,46% dels catalans van votar sí, mentre que només un 4,97% ho van fer en contra i un 4,05% en blanc. La comparança amb els resultats del referèndum per a l'aprovació del segon Estatut resulta bastant violenta.
La Constitució, votada en llibertat per tots, estableix el marc jurídic al que tota llei ha de sotmetre's, creant un Tribunal Constitucional per a vetllar per que en la pràctica així succeeixi. I a més establix les lleres de participació dels ciutadans en la vida política, a través d'eleccions i referèndums, cadascun dels quals amb uns requisits legals d'obligat compliment.
I aquest preàmbul ens duu al tema que ens ocupa avui: una moció a la qual només podem definir com demagògica, oportunista i cínica.
És demagògica perquè el seu encapçalament és un despropòsit en si mateix. Si alguna cruïlla hi ha en l'actualitat a Catalunya és la crisi econòmica en la qual estem immersos, en gran part gràcies als vots que ERC ha subhastat a Madrid durant els últims anys. La major part dels ciutadans preferiria que en comptes de perdre el temps amb discussions bizantines es treballés per a millorar les seves condicions de vida i sortir de l'esmentada crisi. No oblidem que ERC té responsabilitats de govern a Catalunya. A més, i contra el que insinua el text, els successius governs de Madrid no han limitat les transferències, que són les que determinen el nivell de l'eufemisme “autogovern”, sinó que les han anat ampliant aplicant els articles 148 i 149 de la Carta Magna i els diferents Estatuts d'Autonomia, que han configurat una complexa xarxa de competències compartides i exclusives que moltes vegades requereixen d'una exhaustiva anàlisi per part del Tribunal Constitucional per a determinar si encaixen en el marc legal vigent.
És possible, i fins i tot respectable, que a alguns no els agradi la nostra Constitució. Però una Constitució no és una Llei que es revisi o retoqui freqüentment una vegada aprovada. La dels EE.UU., per exemple, duu vigent gairebé 200 anys i només s'ha esmenat en 27 ocasions. La Carta Magna espanyola, no obstant això, no és un document blindat i estableix uns mecanismes per a la seva reforma, establerts en els articles 166 a 169, i l'impuls dels quals es regula en els apartats 1 i 2 de l'article 87.
La pregunta és, en aquest cas, i existint un procediment legal vàlid... per quin motiu es juga amb la ciutadania a través de processos de nul·la validesa jurídica? La resposta és simple: ERC conta amb un recolzament mínim fins i tot entre la societat catalana, i amb tendència a la baixa.
Això ens duu a la nostra segona afirmació: aquesta moció és oportunista.
L'espai independentista català pateix en l'actualitat un procés de fragmentació com a conseqüència de l'aparició de diverses formacions, cadascuna d'elles amb diferents objectius i propostes per a arribar a una mateixa fi: la independència. S'ha arribat a aquesta situació degut al fet que certs sectors catalanistes independentistes s'han vist desenganyats o decebuts amb l'erràtica actuació de ERC en el Govern de la Generalitat, que tan oblidables moments ens ha ofert. Se'ls recrimina des de tebiesa en la defensa de la independència fins al pecat d'haver portat a la Generalitat a un descendent d'andalús. L'actitud del Vicepresident Carod Rovira tampoc els ha ajudat molt, en honor a la veritat, ja que ha mostrat una gran capacitat per al balafiament i la despesa inútil, acordant-se freqüentment més dels llunyans que dels pròxims, encara que amb alguna sonada excepció.
En un altre front, el procés de successió intern, sumat a l'aparició d'aquestes altres opcions amb un perfil més independentista com Reagrupament o les CUP , ha fet que ERC hagi perdut la iniciativa política en el que és l'essència del seu discurs polític. I el que hem exposat és perfectament constatable a través de les enquestes que han anat apareixent i que marquen una tendència a la baixa en les expectatives electorals dels republicans.
En aquest context el Sr. Carles Mora, d'Arenys de Munt, Alcalde per la formació “Arenys de Munt 2000”, trenca els esquemes de ERC impulsant una consulta independentista municipal en un Ple. La Justícia anul·la el procés per envair competències estatals, però no prohibeix que una institució privada, el MAPA (Moviment arenyenc per l'autodeterminació), vinculat a les CUP, organitzi sota l'adreça de Josep Manuel Jiménez un pseudo-referendum de nul·la validesa jurídica. Les reaccions a aquesta enquesta popular són variades i no entrarem en les diferents valoracions, però si que voldriem reproduir un titular signat pel sr. Jiménez i aparegut a l'E-noticies el 18 de setembre: “Els d'ERC són uns paràsits i uns aprofitats" L'impulsor del referèndum d'Arenys acusa Esquerra d'apropiar-se de la seva feina. No són paraules nostres, sinó d'un dels impulsors d'aquesta enquesta pública en Arenys, i probablement un dels que volen felicitar a través de la seva moció. Per a acabar d'enrarir l'assumpte, ERC participa en l'elaboració d'una Llei de Consultes populars que és qüestionada pel Sr. López Tena, coordinador general de la comissió tècnica que s'encarrega de vetllar per la celebració de les consultes populars municipals. Al seu torn, el mateix López Tena despotrica de tot un seguit d'institucions privades a les quals acusa de dinamitar els diferents processos, el que demostra que ni tan sols en el si dels que promouen aquestes consultes existeixen uns criteris coherents o compatibles.
I, finalment, diem que és cínica perquè els que la presenten ni tan sols tenen la valentia de presentar el seu objectiu últim, la independència de Catalunya, per si mateixos, sinó que deriven la responsabilitat cap a indeterminats col·lectius socials que, si bé són perfectament respectables, només vinculen a les persones que els formen. És més cínica encara perquè no entra en els plans de ERC presentar mocions en aquells municipis on saben que la consulta tindrà un resultat contraproduent i que, a més, coincideixen amb els més habitats de Catalunya, el que desvirtua qualsevol extrapolació que poguessin pretendre. Per què no presenta ERC la consulta en l'Ajuntament de Barcelona? En el de l’Hospitalet? A Cornellà? A Sta. Coloma de Gramenet?
Donat que aquesta no és la primera moció que es presenta hauríem de destacar per altra banda la increïble sensació de descoordinació i falta de coherència en la resta de partits de l'arc parlamentari català. És incomprensible que el PSC-PSOE sigui incapaç de mantenir un criteri unificat, ja que mentre que en alguns Ajuntaments com Tarragona, La Selva o El Prat, o Cambrils, els regidors s'han pronunciat en contra de mocions similars, en uns altres, com en els de Santa Coloma de Farner, Vilobí d’Onyar, Sant Feliu de Codines, Collbató i molts altres, les han votat a favor.
El cas de ICV és encara més erràtic. En Sant Feliu de Llobregat els seus regidors han votat en contra, però a favor a Molins de Rei. A Girona, ICV votarà previsiblement a favor, com ho va fer a Caldes de Montbuí. Què faràn vostès? Seguiràn el criteri del vicepresident de la seva formació, Jordi Guillot, que diu que la "espiral limitada de consultes per la independència és un dels episodis nacionals més sense sentit" de la seva vida, i considera que ERC i CDC estan llançades en una dinàmica que, en la seva opinió, no té cap futur? És ICV un partit que preconitza la independència de Catalunya o no?
La postura que ha adoptat CIU davant aquest assumpte no ha estat cap sorpresa. La formació sempre ha jugat a mantenir un perfil discret, molt en la línia d'aquella famosa frase de Jordi Pujol: “avui no toca”. És sorprenent que en el si de la coalició el President d’Unió declarés recentment als mitjans que havia parlat amb el Sr. Mas i que van acordar que "Nosaltres no anem a secundar, en el sentit que ni presentarem ni recolzarem als ajuntaments la convocatòria d'aquest tipus de referèndums". A més, declara que ell no és independentista i que té un "projecte per al conjunt d'Espanya que no passa per la secessió de Catalunya”. Per això esperem del representant d’Unió coherència. Però per contra, CDC sembla arraconar el discurs centrista d’Unió i abocar-se a postures independentistes amb Artur Mas dient que votaria si a la independència, en una carrera per veure si guanya en nacionalisme a ERC. Com diu la nostra Presidenta Sánchez Camacho: Artur Mas “ha deixat de banda el catalanisme moderat de Jordi Pujol, ha deixat l’ambigüitat i aposta per la via de l’independentisme, el sobiranisme i el rupturisme” per que la realitat és, no importa com la vulguin vestir, que a la pràctica totalitat d’Ajuntaments CIU ha votat a favor d’aquestes propostes.
Aprofitarem per dir que els catalans moderats no s’han de sentir orfes davant la deriva independentista de CIU, perquè trobaran en el PPC un partit que defensa una Catalunya moderada i plural.
El Partit Popular considera que els ciutadans tenen tots els mecanismes legals al seu abast per a exercir els seus legítims drets, establerts en la Constitució. La nostra recomanació és que ERC guanyi unes eleccions amb la majoria suficient per a poder impulsar les seves propostes. En aquest moment haurà arribat a la legitimitat democràtica que requereix un canvi de tal calat en el nostre ordenament jurídic.
Els suggerim que exerceixin la seva posició de govern en la Generalitat per a ajudar de debò als catalans en allò que necessiten: que s'elimini l'impost de successions, que els escolars rebin gratis els seus ordinadors, com a la resta d'Espanya, en comptes d'haver d'abonar 150 euros, o que convencin als seus socis d'eliminar els peatges de les autopistes, com no fa tant defensaven.
També els demanem que no pretenguin empènyer a aquest Ajuntament a una pèrdua de temps i recursos amb l'únic objectiu de intentar silenciar les veus dels que comparteixen les seves idees, cada vegada més crítics, o justificar-se davant una gran part del seu descontent electorat. Si qualsevol institució privada desitja organitzar un acte que s'ajusti a la Llei és lliure de fer-lo en l'entorn del nostre marc legislatiu i el Partit Popular respectarà el seu dret, sense que un suport testimonial representi diferència alguna.
El PP no és independentista i, per tant, no creu que Catalunya tingui necessitat d'independitzar-se d'Espanya. El sentit del nostre vot serà negatiu.
Otros artículos de opinión:
|
